[Fol. 121A v°]En l’an de .M. e .CC. Lxxxii, el mes de jun, passet en
Sicilia lo rei P., rei d’Aragon. Et en aquel an entorn Paschas, lo senescalc de
Belcaire fes ganres demandas a Montp[e]l[ie]r. Demandava las segondas appellacions,
e que⋅ls notaris mezesson en lurs car- __
[Fol. ]
__tas Renhant
Phelip, rei de Fransa, e que no[n] soanes hom torneses ni paresins quant que fosson
pelatz, sol que hi paregues lo tor[n] o la cros, ab que no[n] falhis. E quar hom
no[n] volc obezir ad aquelas demandas et ad autras que fazia, ell fes ajustar sas
hosts mot grans contra Montp[e]l[ie]r, a Nemse et a Someire, p[er] talar las honors
de Montp[e]l[ie]r. E mes gardas els camins, e corsiers en l’estanh, per so que no[n]
pogues hom metre en Montp[e]l[ie]r viandas ni autras cauzas. Pueis lo rei nostre de
Malhorgas trames so[n] procurador al dig senescalc, so es a saber, N’Arnaut baile,
al qual det plen poder de far tot so que⋅l rei sos cors pogra far si hi fos. Et
acabet ab lo senescalc, que ell se suffris de venir contra Montpel[ie]r, quar ell
fera tot aquo q[ue]⋅l senescalc volgra, tant que triet hom iiiiXX. proshomes,
dels melhors de Montp[e]l[ie]r, li quals anero[n] tener hostatges a Nemze. Et
ado[n]cs lo senescalc intret en Mo[n]tpesl[ie]r, e fes far alcunas cridas. Et apres
tornero[n] s’en li dig proshomes iiiiXX. E fes hom tant, que
nostre senhor lo rei de Malhorgas se vi ab lo rei de Fransa, e reconoc li
Montp[e]l[ie]r ab certz covenentz et encartamentz que foron fagz entre ells a Paris.
E⋅l rei de Fransa aquitiet pueis, so es a saber, en aquel an, al rei de Malhorgas,
tot so que li podia demandar per las hostz de Nemze.
Année 1282 : commentaire historique
C’est en juillet 1282 que le sénéchal de Beaucaire, Guillaume de Pontchevron, qui occupa cette charge de 1279 à 1284, se rendit à Montpellier pour y proclamer, le 22 du même mois, les ordonnances édictées par Philippe III le Hardi concernant la souveraineté du roi de France sur cette ville, à savoir la réception des appels, la validité à Montpellier des monnaies royales, la mention obligatoire dans tous les actes des notaires du règne des rois de France et l’hommage de la seigneurie de Montpellier au roi de France ; sur tout ceci voir Albert Lecoy De La Marche, Les relations politiques de la France avec le royaume de Majorque, Paris, E. Leroux, 1892, t. 1, p. 170-182 qui publie notamment p. 450 le mandement de Philippe le Hardi au sénéchal de Beaucaire en date du 16 août 1281 par lequel le roi impose l’obligation de faire figurer son nom à l’exclusion de tout autre nom royal dans les actes notariés. Jacques II prêta hommage à Philippe III le 18 juillet 1283 à Palairac dans le Fenouillèdes.
Variantes : Le H 119 (témoin G) relate ces opérations de manière bien plus détaillée :
(fol. 121 v°-122). Cette relation se trouve à l’identique dans le ms fr 11795 (témoin F) (fol. LXX v°).