En[a]De nouveau une grande lettrine ouvrée l’an MCCCLXXV, foron cossols | de Montpellier los senhos : en Steve | Chinart, en Symon de Vilanova, en Johan | Lauzac, en Steve de Clapiers, en R’n Gau- | zimi, en Fermin de las Peyras, en Johan | Durant, en Frances Teyssier, en P. del | Valat, en Johan Pozaran, en P.G. Agu- | zan, en P. de Sant Johan ; notari del cos- | solat, maP. Gili – et pueys lo jorn de | Sant Johan, a XXIIII de junh, anet a Dieu | lo dich sen Steve Chinart e fo elegit en son | luoc lo sen Andrieu Domergue.
Item, aquel an meteys, fo bayle lo senh’r | en R. Gaugin, cambiador ; juge, mosen | P. Calvel, licenciat en leys ; notari, ma Jac- | me de Sant Johan ; sotbayle, lo sen Jacme | de Sant Miquel ; sotjuge, messier Brenguier | Goyon, licentiat en leys ; notari, ma Pons | Esmenric ; viguier, lo sen Johan d’Audemares ; | assessor, missier Jacme d’Asperas, bachalier en | leys ; notari, maP. del Boy. E pueys, a XIIII | jorns de julh, lo dig mossen P. Calvel anet a | Dieu, e fo elegit en son luoc mossen Laurens | Sazi jove, doctor en leys.
[Fol. 135 v°]
__
Item, tot aquel estieu, fo mortalitat a Monpey- | lier, az Avinho et en motz autres luocs | en que moriron motz bos homes de nom, tant | clercs coma laycs.
Item, a XV jorns de[b]Manque dans le ms. setembre, lo sobredich senh | de Nostra Dona de Taulas apelat Urban et | la una esquilla la qual era devers los senhs | loscals eron trenquatz et eron refachs, fo- | ron batejatz per mossen Jacme de la Manhania, | prior de Taulas ; e foron payris los senhors en | G. Domergue e n’Arnaut Raynaut, merca- | diers. E fo lo senh apelat Peyre, e la esquilla | Catharina. Et eron obriers de la dicha | glieya los senhors en Andrieu Domergue, | Steve de Clapiers, en R. de Galhac, mer- | cier. E foron fachs per ma de Daude Busquet, | senhier. E pezet lo senh XXVIII quintals | e la esquilla VII quintals.
Item, a XIX dies de setembre, fo messa la pre- | mieyra peyra del cloquier de la peyra del cos- | solat[c]voir fol. CXII v. : fo montada sus cloquier de la fusta e fo complit en lo mes de febrier.
Item, aquel an, a V dies de octobre, que era
la festa de la sagra de la capela del cossolat, __
[Fol. 136 r°]
__fo comensada la[d]Les deux mots
précédents sont rajoutés suscrits. cofrayria de la dicha capela, e fo dels se- | nhors
cossols e de totz los autres officiers | e servidors del cossolat.
Item, a XX dies de novembre, fo gitat dels | augustis per lo dich senhor bayle Antho- | ni Brunenc, factor o comandatari del sen | Johan Colombier, per vertut del privilegi de papa | Alexandre IIII, loqual era cofermat per papa | Urban V.
Item, digous a XXI de febrier, a IIII horas | de la nueg, fo terratremol loqual du- | ret per l’espazi de dire una Ave Maria.
Item, divenres a VII de mars, intret a Mon- | peylier mossen P. de Navarra, comte | de Mordanh, filh de nostre
senh’r lo rey de | Navarra, loqual
avya jagut a Pinha. | Et issiron li a caval totz los cossols vie- | lhs e novels e motz bos homes de Mon- | peylier
entro prop Salsan, et am los me- | nestriers de la viala [e]Ms. viala avec a
exponctué. et li issiron los or- | des e las glieyas am las processieos[f]Ms. processies avec e
corrigé en o. e las __
[Fol. 136 v°]
__carrieyras foron denejadas e
los hostals | encortinatz et las bandieyras dels mes- | tiers
trachas ; et el fo reculhit a Nostra Dona
| de Taulas per mossen Jacme de la Manhania, pri- | or de la dicha glieya e pueys anet dissen- | dre
a la Sala de l’Avesque ; et puoys parti de Montpellier per anar en Fransa | dissapte a XIX d’abril l’an LXXVI.[g]La fin du
paragraphe a été rajoutée à la suite.
Item, lo jorn meteys, anet a Dieu en Monpey- | lier mossen B. de Castelnou, avesque de S- | ant Papol, loqual fo sebelit l’endeman en | la glieya de Sant Benezeg davant l’autar ma- | jor deves lo costat ont se dis l’avangeli.
Année 1375 : commentaire historique
La confrérie de la chapelle du consulat était placée sous le vocable de Notre-Dame de Bethléem.
Les Augustins : le couvent des Ermites de Saint Augustin (o.e.s.a.) était situé dans le faubourg Saint-Gilles, au bord de la route de Castelnau, après le pont sur le Verdanson. Les frères s’y étaient installés peu avant 1256. Le personnage mentionné ici, Antoine Brunenc, avait dû y trouver refuge, au nom du droit d’asile, afin d’échapper à des poursuites. Or en 1257 le pape Alexandre IV avait octroyé au consultat de Montpellier un privilège interdisant aux prélats et aux clercs du diocèse de Maguelone d’accueillir dans leurs églises des laïcs qui viendraient s’y réfugier en espérant éviter ainsi d’être inquiétés par la justice pour dette ou fraude. Ce privilège avait été renouvelé par Urbain V en janvier 1363. Voir : Daniel Le Blévec, « Urbain V et Montpellier », dans L. Galano et L. Laumonier (éd.), Montpellier au Moyen Âge. Bilan et approches nouvelles, Turnhout, Brepols, 2017, p. 205-216.
Pierre de Navarre, comte de Mortain (1366-1412), fils puîné de Charles II, roi de Navarre.
Bernard de Castelnau, o.s.b., parent d’Urbain V, fut abbé d’Aniane (1367-1370), puis évêque de Saint-Papoul de 1370 à sa mort (7 mars 1375, n.s.).