E[a]Ms. Ln.n l’an MCCCCIIII, foron cossols de Montpeylier[b]Ms. Motpeylier. | los senhors : en Johan de Ceriers, en Guiraut del | Pos, en Peyre de la Val, en Berenguier Guilhem, | en Johan Robert et en Guilhem Durant ; notari del cos- | solat et jutge de Valena, maystre Johan del Pi, nota- | ri real.
Bayle, lo noble Johan de Conquas, donzel ; jutge, | messier Antoni Garnier, licenciat en leys ; nota- | ri de bayle, maystre Yves Picart ; sotbayle, sen Johan | de la Serra ; sotjutge, messier Guilhem Bezassa, ba- | chelier en leys ; notari de sotbayle, maystre Guilhem | Segui ; viguier, sen Johan Terri ; assessor, maystre Pey- | re Polier, bachelier en decretz ; notari de viguier, ma- | ystre Raymon Raynaut.
Mort de consulItem, dimergue a la nuech, a X d’aost, anet de vida | a trespassament sen Johan Robert, cossol, et en son | luoc, dilhus a XI del dig mes, fonc elegit lo sen | Johan Fumat.
Item, dimergue a II de novembre, fonc
facha | una procession general per mosenher
de Magalona, | ont se portet la magestat de Nostra Dona de
Taulas ; | et per ordenansa de mosenher de Magalona am | los senhors cossols fonc facha
per special per V cau- | zas : la premieyra, per far
et redre gracias a Nostre | Senher et a la Verge, madona sancta Maria,
la | sieua benezecta mayre, et a tota la cort selestial | de paradis,
de la bona tempransa de bon temps que | Nostre Senher nos a trames en
aquesta present annada, en reculhir los frucx de la terra mayre en meys
__
[Fol. 186 v°]
__sos et en vendemias, et
eyssamen en las semensas, | considerat lo temps destemprat que avia
renhat | l’an passat que, per las grandas pluejas que foro, se per- | deron los blatz et los vins ; la segunda, per
preguar | Nostre Senhor et la sieua benezecta mayre per la uni- | on de nostra sancta mayre gleysa ; la tersa, per
preguar | eyssamen per la salut de la persona de nostre senhor lo | rey ; la
quarta, per preguar eyssamen[c]Ms. eyssamem. et far | devota preguieyra que Nostre Senhor vuelha pla- | car et ametiguar sa ira sus nos autres peccadors, | per
la mortalitat et empedimia que a durat con- | tinuamen en esta
vila lonc temps et dura en- | caras de present ; et la
darrieyra et la sinquena, per | far la oracion per totz los fizels
trespassatz d’aquest se- | gle en l’autre, dels quals l’endeman
devia esser lur | festa.
Item, dimercres a VII de jenoyer, entorn VI
| horas, que era la festa de Sant Jolia, intret | en Montpeyliermossen Johan, compte de Clar- | mont, genre de mosenhor lo duc de Berry et | filh de
mossen lo duc de Borbo, que venia
am gens | d’armas de Gascuenha
ont avia conquistat | ganre de belas fortalezas que denans se tenian |
per los Engles et lay se era noblament
portatz | segon que se comptava notoriamen. Et yssiron li | al davan
mosenhor lo governador, mossen lo rector, | mossenhor lo bayle et los
senhors cossols et obriers. | Et los senhors cossols li feyron prezent
d’entortas, tortisses et cofimens, loqual acceptet graciozamen __
[Fol. 187 r°]
__et benigna ; et ystet se y lo dimecres
et lo dijous et | lo divenres apres dirnar quavalquet et s’en tiret |
vers Lunelh.
Item, dilhus a XIX de genoyer, que fonc la
vigilia | de Sant Fabia et Sant Sabastia, martirs, tot lo | jorn et
tota la nuech tombet neu e tronet e es- | lhaucet ; fes
si grans auras, contrastz de vens, | peyra freja, et en autra forma si
divers temps | que, per memoria d’ome, non se trobava aver vist | ni
auzit tan terribles et espaventables vens, | eslhaus, contrastz de auras
tarriblas et espavan- | tablas, que de tot en tot hom se
esmaginava | que Nostre Senher volgues fenir lo mont. Et tenc | per tot[d]Ms. tota. aquest paÿs, en tant que, l’endeman ma- | ti, avie per
las carrrieyras e sobre los teules ben | VI palms d’aut de neu. Et
estalvet se que, entorn | VIII horas de nuech, tombet lo fuoc enfernal en
| lo cloquier de
gleysa metropolitania de Sant | Just
de Narbona cobert de plum, un dels bels | et honorables
cloquiers de la Lengadoc. Et cre- | met lo dig cloquier, fondet tota la cuberta del | plum et totas las
campanas grandas et pau- | cas del dich cloquier et consumet tota
la peyra | de la torre del dich cloquier. Et non se conten- | tan d’aquo, lo malvays folzer s’en intret en | la dicha glieysa ont fes diverses
mals, et si | gran tumul que los senhors canonges et los | autres que
dezian lo divinal offici non eran se- | gurs en lo cor de la
glieysa. Et duret aquela __
[Fol. 187 v°]
__gran
tribulacion en la dicha glyieya entorn sinc | horas, en tant que comptava
se comuniment[e]Ms. comument. que | lo dampnatge que la
dicha glieya de Narbona avia | pres per aquela cauza non
se poyria reparar que non | costes LX milia franxs. Tombet eyssament
aque- | la nuech lo folzer en l’ostal del senhor de Murles | et li deroquet en
partida la plus bela torre de son | hostal ; et eyssament tombet
en la glieya de Cornon- | terralh et y donet gran dampnage et en diverses
| autres luocx del paÿs.
Item, dimergue a XV de febrier, se fes procession | general en esta vila per far laus et gracias et | merces a Nostre Senher que nos avie preservatz, et | a la Verge, madona sancta Maria, la sieua bene- | zecta mayre, et a tostz los sans & las sanctas de pa- | radis que l’an preguat de preservar nos et tota la vi- | la d’aquel terrible escandol que an fach los malig- | nes esperitz a Narbona et en diversas autras parti- | das en lo mes propdanament passat, dont fay men- | cion en lo capitol desus escrich ; la qual procession | fes lo reverent payre en Crist mossen Anthoni, aves- | que de Magalona ; en la qual procession foron los | quatre ordes, et las processions de totas las autras | glieyas et lo pobol segui la am gran devocion. Fes | lo sermo lo reveren maistre Vidal Valenti, maystre | en la sancta teulogia, de l’orde de frayres menors | en la glyeya de Nostra Dona de Taulas. Et devia lo far | davant lo cossolat, mas, per la grant aura que fazia, | non lo podia far en la dicha plassa.
Année 1404 : commentaire historique
Mgr Jean, comte de Clermont : Jean Ier de Bourbon (1381-1434), comte de Clermont, puis, à la mort de son père Louis II (1410), duc de Bourbon et comte de Forez. Fait prisonnier à Azincourt, il passa en captivité, à Londres, le restant de sa vie. Il avait épousé en 1400, Marie, fille du duc Jean de Berry.