En[a]Suite de belles lettrines très ouvragées. l’an mil CCCC et IX foron cossols | de Montpeylier los senhors : en Johan | de Series, en[b]Ms. e. Yzarn Tenchurier, en Duran | Revel, en Bernart de Las Gardias, en | Guilhem Bonet, en Peyre Vigua ; notari | del cossolat et jutge de Valena, maystre Johan del | Pin, notari real.
[ ]Bayle, lo noble Johan de Conquas, donzel ; | jutge, mossen Frances Cabrida, licenciat | en leys ; notari de bayle, maistre Jorgi Ci- | cart, notari real ; sotbayle, Karle Donat, pebrier ; | sotjutge, messier Peyre Rebol, licenciat en leys ; no- | tari de sotbayle, maistre Johan de Cultura, notari | real ; viguier, sen Arnaut Pelagal, pebrier ; asses- | sor, messier Cleophas Mayssens, bachelier en leys ; | notari de viguier, maistre Johan de Vaychaves, | notari real.
En aquel an, lo dilus de Pascas que fonc
a | VIII d’abril, fonc facha en esta vila una sol- | lempna
prossession general en que foron __
[Fol. 197 v°]
__ lo
loctenen de mossenher lo guovernador, mossenhor | lo vicari de mossenher
de Magalona, mossenher lo | bayle,
mosenher lo rector, los senhors cossols, obri- | ers et tota
autra manieyra de gen, ad honor et | reverencia de Nostre Senhor Dieu, de
la benezecta Ver- | ges madona Sancta Maria, la sieua benezecta
may- | re, del cor sans mosenher sant Cleophas et de to- | ta la cort celestial et per[c]Ms. pre. pregar per la sancta union | de nostra mayre sancta gleysa, per la
salut de la perso- | na del rey nostre senhor, per conservacion dels | frutz de la
terra e que Nostre Senhor conserve lo | pobol en la sieua sancta gracia.
En la quala pro- | cession foron los IV ordes et las processions
de | totas las autras[d]Ms. autra. gleysas. Et partic la procession de | la gleysa de Sant Berthomieu per
so car aquel jorn | se devia far la procession de mossenhor sant Cleo- | phas. Et cantet la messa en lo sementeri[e]Sur les quatre lignes s’étend
une sorte de tache où l’encre s’est affaiblie jusqu’à l’effacement en ce
qui concerne les mots sementeri, del (collegi), del
reverent et Peyre. Au dessus des trois
premiers mots, on a mis des croix qu’on retrouve dans la marge de
gauche, en cursives, suivis des trois premiers mots qui étaient peu
lisibles: * sementeri / ** del collegi / *** lo
reverent. de Sant | Berthomieu et fes offici
lo doctor del collegi de | Sant
Ruf. Et fes lo sermon lo reverent mais- | tre en
la sancta theologia maistre Peyre Robi,
pro- | hensal de l’orde dels frayres de sant Augusti. |
Et fonc sa thema [f]La suite de la
ligne reste en blanc.
Item aquel an fonc la festa de la envencion |
de la sancta veraya cros [g]Le mot cros est suivi d’une croix tracée à l’encre
rouge. que es a III de may | a divenres per que fonc lo perdon del
monestier | de Sant
Peyre de Montmajor[h]Ms. Mommajor. en local vengron | per la perdonansa tantas gens
que aquela nueg [i]Tout en bas de
la page apparaît isolé en réclame tota qui
sera repris en haut de la page suivante.
[Fol. 198 r°]
__tota la vila era si plena
de pobol quant n’i po- | dia caber et, per la gracia de Nostre
Senhor, non | se recompta que dengun hy preses perilh anan | ni tornan
am barchas et autras fustas passan | las robinas.
Item, aquel an fonc tengut cosselh ge- | neral a Piza en
Italia sobre lo fach de la u- | nion de nostra sancta mayre gleysa et aqui | se ajusteron
los senhors cardenals de part | de say et los cardenals de l’antipapa de Ro- | ma, hont se
compta que hy ac IIIIc LXXVII cros- | sas
dels senhors prelatz de sancta mayre gli- | eysa. Et pronunciatz
per lo sancte cosselh los | dos contendens del papat, lo dig mossen Peyre | de Luna et l’autre
papa de Roma, que dis hom
que | se fazie apelar papa Gregori, sismatix et he- | retges,
los senhors cardinals de cascuna de | las doas partidas s’en intreron et
se mezeron | en conclavi ont isteron per l’espasi de XI jorns. | Et
per la gracia del Sant Esperit, lo XI jorn | que fonc a XXVI jorns del[j]Ms. dels. mes de jun, foron | d’acordi et elegiron en papa lo cardenal
de Mila que era I frayre menor dels carde__
[Fol. 198 v°]
__nals de l’antipapa de Roma loqual se apela
papa | Alexandre sinque,
loqual papa Alexandre fonc | enapres consacrat hun dimergue a XIIII
jor- | ns del mes de julh aladonc propdanamen se- | guen.
Nota bene.Item, dimergue a XXIIII jorns del mes de | novembre, se fes una
procession general | en esta vila en espicial per IIII
causas : la pre- | mieyra per rendre laus et gracias a
Nostre | Senhor Dieu Jesu Crist et a la Verges madona | Sancta Maria,
la sieua benezecta mayre, et a totz | los sans et las sanctas de paradis
que per la sie- | ua sancta misericordia a permes far la sanc- | ta union de nostra sancta mayre glieysa, la e- | lection de nostre payre sant, papa
Alexandri | quint ; et per pregar li que per la
sieua sancta | benezecta passion li plassa de donar salut a la |
persona del rey nostre
senhor ; et que el et | mossen lo duc de Guiana et totz los
autres | messenhors de son noble sanc vuelha gar- | dar en
salut, properitat, et conservar ; et | aquest temps destrempat per
la granda ha- | bundancia de las pluejas que an durat con__
[Fol. 199 r°]
__tinuamen de miech septembre
en say et en- | caras non cesso, li plassa per la sieua sancta
mi- | sericordia obtemperar[k]Obtemperar paraît une absurdité. de temperar
? Sur le schéma de obombrar ? ; et de la pestelencia, de | la impedimia que ja renha en
diverses paÿs | et lox circumvicis, vuelha aquesta paura vila |
desapobolada et los habitans d’aquela preser- | var. Laquala
procession fes mosenher lo sa- | gresta de Magalona et cantet la messa davant | lo
cossolat. Et fes lo sermo mot sollempne ma- | istre Johan del Lac, maistre en la sancta
theulo- | gia, de l’orde de predicadors, prior prohensal.
Fo- | ron en la dicha procession los senhors gene- | rals, mossenhor l’avesque de
Magalona, mos- | senher
lo guovernador, la universitat de l’estu- | di,
mossenher lo bayle, los senhors
cossols, | los IIII ordes et las processions de totas las | autras
glieysas. Foron hy portatz tres pava- | lhos : desot
lo primier se portava la magestat | de sant Sabastia, et desot lo segon
la mages- | tat de Nostra Dona de Taulas, et desot lo | ters
lo cap de mossenhor sant Cleophas.
Année 1409 : commentaire historique
Saint-Pierre-de-Montmajour : abbaye bénédictine, située à quatre kilomètres au nord d’Arles, fondée en 948 sur une « île » au milieu des marécages. Son essor rapide aux XIe et XIIe siècles la plaça à la tête d’une congrégation de prieurés et de nombreuses dépendances foncières en Provence. Le pèlerinage de la Sainte-Croix, attesté dès le XIe siècle, rassemblait chaque année le 3 mai une foule considérable de fidèles, venus vénérer un morceau de la Vraie Croix, attirés par les indulgences que leur valait le difficile déplacement vers le sanctuaire, à travers marais et roubines.
L’autre pape de Rome : Angelo Correr (1325-1417), docteur en théologie, patriarche de Constantinople (1390), créé par Innocent VII cardinal-prêtre du titre de Saint-Marc en 1405, élu pape sous le nom de Grégoire XII en 1406. Il abdique en 1415.
Le cardinal de Milan : Pierre de Candie, o.f.m. (1340-1410), docteur en théologie, archevêque de Milan (1402), créé par Innocent VII cardinal-prêtre du titre des Douze-Apôtres en 1405. Choisi par les pères du concile de Pise pour ceindre la tiare, le 26 juin 1409, il devient le pape Alexandre V.
Sur le concile : Hélène Millet, Le concile de Pise. Qui travaillait à l'union de l'Église d'Occident en 1409 ?, Brepols, 2010.