En l’an mil CCCCXIII foron cos- | sols de Montpeylier los senhors : en | Bernart Palmier, en Johan de Con- | quas, en Johan Daunisi, en Raymon Bar- | ral, en Johan Bernart et en Guilhem del | Conh ; notari del cossolat et jutge de Va- | lena, maistre Johan del Pin, notari real.
[ ]Bayle, lo sen Marc
Guilhem, borges ; jut- | ge, messier Bernart Violeta, licenciat en |
decretz ; notari de bayle, maistre Jorgi
Sicart, | notari real ; sotbayle, lo sen Arnaut Ray- | mon,
drapier ; sotjutge, messier Raymon __
[Fol. 213 v°]
__Boyssa, licenciat en
leys ; notari de sotbayle, | maistre Guilhem Segui, notari
real ; viguier, | sen Johan Ligosta, canabassier ;
assessor, messier | Johan de la
Font, bachalier en cascun drech ; no- | tari de viguier, maistre Nicholau de
Pratz, no- | tari real.
Processione
general[a]En marge de
gauche, glose en cursives.Item, dilhus a XII del mes de jun, que
fonc | l’endeman de Pantacosta, se fes en esta vila | una honorabla,
sancta et devota pro- | cession general en la quala foron los
qua- | tre ordes et las processions de las autras gli- | eysas, ont se portet lo precious cors de Nos- | tre Senhor Dieu Jesu Crist[b]Ms. critz. per mossenher lo | abat del monestier de Aniana. Et foron ma- | ys portatz a la dicha procession la majestat | de
mossenhor sant Sebastia senes pavalho, | lo cors o[c]Sic. la ossa de mossenhor sant Cleo- | phas am son pavalho que
porteron los sen- | hors obriers et apres, la magestat de
l’au- | tari mager de Nostra
Dona de Taulas am | son pavalho que porteron los perbostz
et | los autres cofrayres de sa cofrayria, et | enapres Corpus Cristi am lo pavalho dels senhors
cossols, et si porteron de motz bels __
[Fol. 214 r°]
__ autres
relequiaris. Et lo dich mossenher l’a- | bat d’Aniana cantet la
messa en pontifical | desot la crota que es decosta la porta del |
cossolat. Et, cantada la messa, lo religious | frayre Johan Poget, de l’orde dels
frayres au- | gustis, dis aqui meteys hun sollempne | sermo
per quatre ho per sinc cauzas : la | una, que Nostre Senhor, per la
sieuna sanc- | ta misericordia, lo poble d’esta vila vuel- | ha preservar de mortalitat et de la pesti- | lencia de la impedimia que renha de pre- | sent en Lotves[d]Mot écrit par
une main différente sur un blanc qui avait été laissé. et en Agades et en diver- | ses autres luox a nos circumvicis ; l’autra, | per
la salut de la persona de nostre senhor |
lo rey, de mossenher de
Guiana, son premi- | er nat, et de totz sos
autres enfans et | que Nostre Senher li done pas de sos ene- | mix et done bona union et transquillitat | entre messenhors de son
noble sanc ; l’au- | tra, per la union de nostra sancta
mayre | glieysa ; et l’autra, que Nostre Senher, per | la sieua
sancta gracia, vuelha conservar | los[e]Ms. lo. fruchz de la terra. Et en la messa et | en lo sermo foron lo dich
mosenhor de | Magalona que donet
a cascun d’aquelos __
[Fol. 214 v°]
__que avian auzida la messaque donet[f]Ms. suivi de
que donet, barré de rouge. XL | jorns de perdo et per lo sermo autres XL | jorns et a
quascun d’aquelos que seguiron | la dicha procession, autres XL jorns,
mossenher | l’abat de Foys, los loctenens de mossenhor | lo guovernador et de mossenher lo rector
de | la part antiqua, mossenhor lo rector de l’estu- | di,
mossenhor lo bayle am sos autres
curi- | als, los senhors cossols, obriers et cossols | de
mar et tot l’autre poble, lo mays de la vi- | la, cascun am sa
candela de cera cremant, qui | blanca, qui roja, qui granda, qui pauca,
segon | que li era avist. Laqual procession seguiron | de dos en dos,
am gran devocion los ditz | senhors, mossenhor
de Magalona et totz los | autres desus nomnatz – veritat
es que al | portal de
l’Avesque, mossenher de
Magalona | s’en intret et se partic de la procession –,
cas- | cun portant sa candela cremant, dizent sas | horas
et non parlan lahun am l’autre. Et | part lo ma[g]Ms. ma suivi d’une lettre grattée, peut-être i. mati, mossenhor d’Anhana,
tot | revestit processionalmens, am lo cors de | mossenhor sant
Cleophas am lo pavalho | dels senhors cossols[h]Ms. suivi de
cossols barré en rouge. obriers que porteron __
[Fol. 215 r°]
__los senhors
cossols et obriers entro al cos- | solat. Et la[i]Ms. la exponctué. dicha la messa et lo sermo, | partic la procession de davant lo
cossolat et | dessendet s’en vers la
Peyra et s’en anet defo- | ras lo portal de Latas et seguic las doguas |
vers los portals de Montpelayret, de la Sala, | del Pilar Sant Gili, de
la Blancaria, del Car- | me, passant defra la glieyza et la claustra | dels
Carmes et davant lo portal de Sant
Jac- | me et defra la claustra et la glieysa de Pre- | dicadors,
intran per la una porta et yssent | per l’autra, et intret s’en per lo
portal Fer- | mi et seguic la dogua
de la palissada entro | al portal de Sant Salvayre et intret s’en
per | lo portal de la
Saunaria et tenc per la carri- | eyra
Trespassent et al canton de la
Peyra | et intret a Nostra Dona
de Taulas et passet | per la Agulharia et venc ferir al
canto d’en | Cambusac et montet s’en per Veyraria et | davant Sant
Matieu, per la Farnaria, per | Castel Moto, per la Draparia de
Sancta | Cros et fes la vouta per la
Fabraria et | per la porta sobeyrana s’en intret en la
gli- | eyza de Sant
Fermi. Et aqui remas Cor__
[Fol. 215 v°]
__pus Cristi et mosenhor sant Cleophas. Et d’aqui | s’en
aneron los ordes et las autras processio- | ns de las autras
glieyzas de la vila ; et d’aqui | los ditz senhors acompanheron la
magestat | de Nostra Dona entro a la sieuna glieysa de | Nostra Dona de Taulas. Et tota gent ac
si | gran plazer en aquela procession que me- | ravilha, per
so quar se fazia honestamen, car | lo hy avia XV o XX bons homes de la
vila | que anavan de dos en dos per la procession, | que las gens non
se moguesson de lur orde | et que las donas non se entremesclesson |
entre los senhors et las bonas gens que | hy anavan de bon cor et am gran
devocion ; | et los ditz campejadors foron am cofres | a las
portas de las glieysas de Nostra
Dona | et de Sant
Fermi et preseron de hun cascun | et de una quascuna so
que era sobrat de las | candelas per adjudar a far hun rezenh | a
Nostra Dona de Taulas que hy amasceron | dos quintals et mieg de cera ho
entorn, que creme nueg et jorn per tal que Nostre __
[Fol. 216 r°]
__Senhor, per la sieua misericordia, nos pre- | serve de mortalitat et de impedimia. Et | d’aqui hun cascun s’en partic
et s’en anet | a son hostal o lay ont lur plac.
[j]Changement de main.Item, dimergue
a XXVIII del mes de genoier | al vespre, intreron en esta vila nos senhors | mossenhor lo marescal Bossicaut,
mossen l’evesque | de Carcassona, mossen Arnaut
Guilhem, senhor | de Barbara, le
senhor de Lanjat, senescal d’Alvern- | he,
mossen Johan Andrieu et
maistre Guilhem | Guari, dos dels
senhors de parlamen tramesses | per mossenhor lo duc de Berry per penre la pos- | session de la loctenensa de Lengua
d’oc et del | ducat de Guiana, la quala nostre senhor lo | rey li a
restituida am sas letras donadas a | Paris a XXVIII del mes de novembre
darriey- | ramens passat, la quala li avia levada l’an | mil CCCC & XI per la devezion que
aladonc | fonc moguda entre nos senhors del noble | sanc del rey
nostre senhor[k]Ms. senhors.. Et yssiron lor | al davant mossenher
l’evesque da Magalo- | na acompanhatz de valens
homes de la vila[l]Mot rajouté en
cursives., __
[Fol. 216 v°]
__apres, mossenher lo guovernador, mossenher | lo bayle et los autres officiers et
enapres | los senhors cossols acompanhatz dels senhors | obriers et
dels valens homes de vila en gran | quantitat. Et sitotz que foron
descavalcatz | et lotjatz cascun a part, los senhors cossols lur |
tramezeron vin vermelh et muscadel, coffimens, | entortas et tortisses
blancx. E cant venc lo dilhus | al vespre, elos manderon per mossenhor lo go- | vernador als
senhors cossols que lo dimars | mati venguesson al palays am los bons
ho- | mes de vila per auzir la publicacion de las |
dichas letras et de lur legacion. Et endenay- | sins fonc fach
et elos totz sunt cesent en aut | am gran[m]Ms. gram. magnifficencia et mosenher de Ma- | galona decosta mossenher de Carcassona. Mo- | senhor l’evesque de Carcassona comenset a
far | una collacion per manieyra de sermo, narrant | tot lo fach, et
fonc sa thema : Imperavit et fuit facta[n]Mot rajouté
à la suite de la ligne en marge de droite. | magna transquillitas
(Mathei octavo capitulo)[o]Tunc surgens imperavit ventis et mari, et
facta est tranquillitas magna.
Mt. 8 26. | Et, facha sa collacion, levet se lo vicari de | mossenher de
Magalona, mossen Bertholmieu | Guichart[p]Nom rajouté
en cursives dans un blanc qui avait été laissé pour cela., doctor en dicretz, e fes sa arengua | per
mossenher de Magalona et per tota
la | clercia, obedient als mandamens del rey | nostre senhor et de mossenher de Berry, son __
[Fol. 217 r°]
__loctenent ; et per aqui meteys, mossen Jacme | RebufJacques
Rebuffe.[q]Glose en marge
de droite. , doctor en leys, jutge del palays, per | los officiers et per los
nobles ; et enapres, | mossen Peyre Patara, doctor en leys, per
mossen | lo rector de l’estudi et per la universitat ; | et
enapres, mossen Johan
Agulhon, doctor | en leys, per les senhors cossols et per
tota | la vila. Et, fachas totas aquestas arenguas, | parlet lo dich
mossenher l’evesque de Car- | cassona per se e per totz los autres senhors, | sos
companhos, regracian a totz lur bonas | et graciosas respostas. Et aquo
fach, tot | home se leva et, parten del palays, totz acom- | panheron mossenhor lo marescal a
l’ostal de | mossenhor lo castela d’Aigas
Mortas ont | tornava. Et, quant venc lo dimecres ma- | ti, los ditz senhors legatz s’en tireron vers | Bezes per continuar lur legacion.
Année 1413 : commentaire historique
L’abbé d’Aniane : Guillaume (1413-1422). Il participa au concile de Constance.
L’évêque de Carcassonne : Géraud du Puy († 1420), fut d’abord évêque de Montauban (1403), puis évêque de Saint-Flour (1404). Élu à Mende (janvier 1413), il ne prend pas possession de son évêché car il est transféré trois mois plus tard sur le siège de Carcassonne. Prélat souvent absent, il accomplit plusieurs missions d’ambassade pour le roi de France en Angleterre et en Espagne, ainsi qu’au concile de Constance.
Imperavit et fuit sancta magna transquillitas : référence au verset 26, chapitre 8 de l’Évangile de Matthieu, tunc surgens imperavit ventis et mari et facta est tranquillitas magna (
)Le seigneur de Langeac, sénéchal d’Auvergne : Pons de Langeac fut sénéchal d’Auvergne de 1394 à 1417.
Arnaud Guilhèm, seigneur de Barbazan (1360-1431) : conseiller du dauphin Charles, membre influent du parti Armagnac, il fut accusé d’avoir trempé dans l’affaire de l’assassinant de Jean sans Peur. En 1420, il devait être capturé par les Anglais et emprisonné à Château-Gaillard, jusqu’en 1429. À sa mort il fut enseveli dans la basilique de Saint-Denis.